Informazio gehiago www.palestinainfo.org edo 94.655.29.44. deituz / Más información en www.palestinainfo.org o llamando al 94.655.29.44.
Algo mejor que quemar Bankia
Mayo promete ser un mes donde la inteligencia colectiva y la imaginación subversiva quiebren la cintura de granito del sistema unas cuantas veces. El aniversario del 15-M viene cargado de convocatorias, y entre ellas, una que pondrá más nerviosos al Gobierno y a los responsables del banco que cualquier bidón de gasolina: el Toque a Bankia del próximo jueves 9.
Se trata de una convocatoria para que ese día los dueños de Bankia (es decir, nosotros) entremos en la sucursal más próxima, no para pegarle fuego, sino para entorpecer su funcionamiento todo el día hasta bloquearla. Sin romper nada, sin violencia, todo muy nazi: actualizar la libreta, solicitar información de productos, pedir la hoja de reclamaciones, preguntar por los desahucios y las preferentes, cambiar dinero, desmayarse o lo que se les ocurra, que la imaginación, cuanto más libre más subversiva. Cansinismo, lo llaman. Una acción pacífica y con un punto de humor, que abre la protesta a mucha más gente, y en la que participan la PAH, el 15-M, los yayoflautas y muchos otros colectivos.
Extracto del artículo de Isaac Rosa ‘Algo mejor que quemar Bankia’
Si quieres leer el artículo completo entra en: http://www.eldiario.es/zonacritica/Toque_a_Bankia_6_128147196.html
VIERNES 3-M Concentració de l’Assocaició de Víctimes del Mettro 3J.
CONCENTRACIÓAssociació de Víctimes del Metro 3 de Juliol,
divendres 3 de maig, a les 19.00 hores,
a la plaça de la Mare de Déu, València, en la que serà la seua concentració número 79.
Exigim respostes: fem costat a l’AV3J
El dia 3 de juliol de 2006, un comboi de la Línia 1 del Metro de València descarrilava a l’entrada de l’estació de Jesús, produint la mort a 43 persones i ferides de diversa consideració a altres 47.
Des d’aleshores es plantejen preguntes molt importants que encara avui continuen sense resposta. Diversos factors intervingueren en l’accident: la velocitat, l’estat de les vies, les greus deficiències tècniques dels trens, mesures de seguretat instal·lades en altres línies de Metro però no en la Línia 1, denúncies dels sindicats sobre la perillositat de la corba, descarrilaments previs amagats, les finestres mal segellades… Tots ells apunten a responsabilitats concretes en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, que gestiona el transport públic del Metro. A més, el comportament del Govern valencià va estar orientat des del principi a consumar una estratègia del silenci per tal d’afavorir l’oblit de la tragèdia. I hi ha hagut actituds ben impròpies d’uns governants democràtics: la negativa del President Francisco Camps a reunir-se amb els familiars de les víctimes o les ofertes de treball del conseller Juan Cotino a alguns d’aquests, a canvi de renunciar a reclamacions judicials.
Però un grup de familiars afectats va promoure l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, que ve convocant concentracions mensuals, cada dia 3, al centre de València, per tal de recordar aquells fets a la societat i per a exigir a l’Administració valenciana les respostes que s’ha negat a donar fins ara. I que no sols ha negat: a més de dissenyar i executar una indigna estratègia per fer caure en l’oblit aquella tràgica jornada, els responsables han mentit, han manipulat, i han ocultat informació.
L’estratègia del silenci semblava haver donat bons fruits fins ara. Però les investigacions que havia fet la pròpia AV3J s’han vist corroborades per les intervencions d’alguns protagonistes dels fets, i han estat amplificades per l’efecte multiplicador d’un dels millors i més honestos programes televisius de l’actualitat: Salvados (La Sexta) amb el seu presentador, Jordi Évole. Ja no serà possible amagar més les responsabilitats. Exigim respostes: fem costat a l’AV3J el pròxim divendres 3 de maig, a les 19.00 hores, a la plaça de la Mare de Déu, València, en la que serà la seua concentració número 79.
Con la vida pendiente de una balsa de juguete
Con la vida pendiente de una balsa de juguete
La realidad de las “barcas de juguete”, como las llaman los medios españoles, es un cúmulo de historias de vida diferentes; aunque todos los pasajeros de las "toys" comparten algo, la esperanza de un futuro mejor y un pasado atravesado por las violaciones de derechos humanos.
Muchos de ellos nunca pensaron que ese camino tan peligroso sería el que les llevaría a Europa, pero es el más barato y el más asequible.
Es cierto que las pequeñas zodiacs se venden a mayor precio en el mercado negro marroquí. Una barquita de 400 kilos, que valdría 100 euros, se puede adquirir por 350. Las más grandes, de 500 kilos, pueden llegar a venderse por 500 euros. Pero aún así un grupo de siete y nueve personas puede pagarlas, los amigos se juntan, cotizan, compran sus chalecos y lo intentan. No hay grandes redes detrás de este tránsito, sólo intermediarios locales.
http://periodismohumano.com/migracion/con-la-vida-pendiente-de-una-balsa-de-juguete.html
Ingurumen hezkuntza (euskaraz) / Educacion ambiental (euskera)
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
CEAR Newsletter Abril 2013 – Programa Infórmate y Actúa!
|